Últim Tram
Un final establert, en cada estament present
Una desnivellada existència de la qual allibera
Un etern i tranquil repòs merescut
Una historia de conte, misteriós final obert,
Un desenllaç tràgic, la consumació de qui era
Una pèrdua dels plàcids records viscuts
Un tribut que hom paga pel llarg viatge.
Una dalla cada cop més a prop de la seva comesa
Un motiu per aprofitar la vida, aquest gran peatge
Una amiga, la conec; la mort, la meva deessa
Mes el fet de que hagi de deixar d’existir
és el plaer de saber que encara estic vivint.
Detura’t bell instant de ma existència, per tal de que et pugui gaudir
ara que m’he adonat del goig d’haver de sucumbir
car, això, significa que continuo essent
fins que m’arribi, el malaurat final de tots els essers: morir.
Qui se n’adona viu en una angoixa permanent
puix la ignorància a deixat de ser una paret
quant s’estalvien en dolor i sofriment
els que del gran secret no són conscients.
Gran és la dolçor al no tenir aquests patiments
la dolçor de no asfixiar-se, per l’amarg final,
pobres dels que l’han descobert: res és etern
La inèrcia d’aquesta societat calumniadora ,
ocultant el que és inevitable que hagi de passar.
No us fa vergonya fins on que heu arribat
¡quin damnatge tan gran, que heu provocat!
Ardits que ara i abans s’han estat fent,
fins i tot, els representants mortals de deu;
que la por de la gent tants anys han utilitzat
per tal de la seva cobdícia satisfer,
clar, aquesta ha estat sempre la seva finalitat,
i no pas les que es creien a favor de la humanitat,
de moment continueu, feu el que vulgueu,
impostors, que la gent ja se’n cansarà,
i algun dia de tots vosaltres se’n rescabalarà.
Martín Cruz, Daniel
